Manolo Matas.- La denominació “Confederació catalano-aragonesa” per a referir-se a la Corona existent en el mediterrani peninsular i insular durant l’Edat Mija i principis de l’Edat Moderna és totalment inventada, sense cap base científica.
Este territori sempre s’ha denominat Corona d’Aragó, producte de l’unió de la reina d’Aragó, Petronila, en el comte de Barcelona, Ramon Belenguer IV, acontenyiment produit en l’any 1137.
El terme Corona catalano-aragonesa naix a partir de la Renaixença catalana, en l’últim quart del segle XIX. Anteriorment, ningú fea referencia a la Corona d’Aragó d’esta manera. I evidentment, ninguna font històrica avala este terme. El primer estudi que parla d’esta denominació és la monografia de Bofarull y Broca, “La confederació catalano-aragonesa” (Barcelona, 1872).
La Renaixença catalana inventà a finals dels segle XIX un terme que està prou consolidat en els llibres, no solament editats en Catalunya, sino també en Valéncia, i molts dels quals s’utilisen en els coleges, instituts i universitats valencianes.
La denominacio Confederacio catalano-aragonesa té l’intenció de colocar la terminologia de català en un periodo molt inicial.
Catalunya no existia com a entitat politica en l’Edat Mija, per tant és impossible que puga aportar la seua denominació dins d’un territori polític com és la Corona d’Aragó. Ya des dels orígens de la Corona veem com l’unió se produix entre la reina d’Aragó i el comte de Barcelona, no de Catalunya.
Des de l’expansió de la Corona pel sur, creant-se el Regne de Valencia, en 1238, esta denominació de Corona d’Aragó si que queda excessivament reduccionista, tenint en conte ademés que durant el segle XV el Regne de Valéncia fon el territori més important dins de la confederació.
El Cap i Casal era la ciutat més populosa de tota la Península Ibèrica, l’economia valenciana era preponderant i l’art i lliteratura valencianes alcançaven quotes de calitat inimaginables. Ademés, des del punt de vista militar, el nostre Regne aportava les majors sumes de diners als diversos monarques. La figura del militar valencià Huc de Moncada és eixemple d’este poderiu militar del nostre regne. La participació de l’insigne Ausias March nos reforça en l’idea d’esta preponderància valenciana en el Mediterrani.
Per tant, hi ha investigadors que apunten l’idea que si s’ha d’utilisar un terme sinònim al de Corona d’Aragó, este ha de ser “Corona valenciano-aragonesa” per a designar la Confederacio existent, sobretot en el segle XV, producte de l’unió de diversos territoris soberans que compartien monarca i certes polítiques comuns, pero que mantenien íntegra la seua independència (lleis, orguens d’autogovern, moneda, etc).