¿On estàn els valencians de veritat?

El 13 de juny de 1997, ara fa 10 anys, mes de 500.000 valencians ixqueren en manifestació pels carrers en defensa de les seues senyes d’identitat, principalment de la seua Real Senyera i de la seua Llengua Valenciana.

Va ser una cifra pareguda a la de l’atra gran manifestació del 12 de maig de 1979, en la que ya es va reivindicar lo mateix, quan perillaren també nostres senyes identitaries, especialment la Llengua Valenciana agredida per una sentencia del Tribunal Constitucional i la declaració de la ‘unitat de la llengua’ feta pel Congrés de Diputats.

La manifestació va integrar a moltissimes associacions i entitas de Valencia i el seu Regne. ‘Som valencians, mai catalans’ i ‘No mos fareu catalán’, eren els crits que més s’escoltaven.

Es demanava llibertat per a continuar sent un poble lliure, com sempre, i no estar sotmesos als interessos econòmics, culturals, politics i socials del catalanisme. Voliem ser el poble que hem sigut sempre, ab la nostra propia llengua, lliure de mixtificacions i suplantacions.

Foren llegides varies comunicacions i una crida molt especial: que no acabara mai en els valencians el desig de defendre la seua Llengua, la seua Senyera, les seues senyes d’identitat.

El poble havia tornat a eixir al carrer, ‘perque els nostres representants no han estat a l’altura que els correspon o han actuat contra els sentiments del poble valencià’.

‘Hem de dir prou -es proclamá- i ho diem perque la Llengua Valenciana es innegociable i no reconeixerem autoritats llinguistiques pactades o forasteres… perque poques llengües han tengut un segle d’or com el nostre i els postres escritors han repetit moltes voltes que escrivien en Llengua Valenciana… prou de valencià normalitzat que lo unic que està amagant es l’absorcio de la nostra llengua’.

I un chiquet tancà els parlaments dient que: “… estem orgullosos de pertanyer a este poble. Nosatres heretarém lo que nos deixeu i esperem que, com a minim, siga lo que els vostres antepassats vos deixaren: un patrimoni cultural important entre el qual està la Llengua Valenciana… Yo no vullc ser d’un atre poble, ni parlar una atra llengua que no siga la meua, ¿per qué m’obliguen?... els jovens valencians exigim de tots vosatres que nos assegureu un futur digne, en el que nos pugam sentir orgullosos de ser unicament valencians”.

Mentritant, catalanistes han anat fent marcha en l’Universitat, en els coleges, en l’AVL, en El Siglo, en els mijos de comunicació públics.

¿I els valencians de veritat, on estàn? ¿Qué faràn en este nou 9 d’Octubre?

baltasarbueno@valenciahui.es

Baltasar Bueno

• 
  Todas las palabras
  Alguna palabra
  Frase entera
  

• RSS 0.92 | RSS 1.0 | RSS 2.0 | Atom