Mare dels qui no tenen mare

No se si al final, la pluja, ab la qual Ella nos ha regalat estos dies, pararà un poc per a que pugam celebrar la seua festa, que es la festa grossa dels bons valencians, esta festa en la que ella es envoltada, com diu el seu Himne, de màgic resplandor, una llum d´amors i llàgrimes, de pregaries silencioses i de crits reblits d´amor.

De les moltissimes coses que li diuen, tant la nit vespra en la seua Basílica, com durant el Trasllat, la que mes m´ha cridat sempre l´atenció es el crit: “Vixca la Mare dels qui no tenen mare”.

El dia de la seua festa, la seua venerada image de tan dolça i social advocació, Mare dels Desamparats, nada en un mig d´un mar de caps, de cors, de mans i de crits. No son dones, ni chiques, ni mares les qui es tiren apasionats als seus peus i la volen tocar, besar i portar. Son pares i son fills, sobre tot, els qui es volquen ab la seua Mare, la Mare de tots, la Mare dels bons valencians, la Mare dels qui no tenen mare.
Els ulls se emborronen i la carn es torna com de pell de gallina, tornantse tremolors de fe i devoció, d´afectes que no es contenen i no s´esperen.

Adquiríx mes força el crit de Mare dels qui no tenen mare, li se troba mes sentit, quan un ha perdut la mare, quan no la te, quan la qui ha segut la pedra fonamental de sa vida o de la seua familia no està per a parlar ab ella, besarla, tocarla o acompanyarla.

Quan la mare falta es produix un gran buit en la familia, imposible de omplir o de sustituir. Encara que tot continua igual, ella no està. Cuantes vegades la recordem i enyorem. Quantes vegades parlem de lluny ab ella o notem la seua presencia. A les mares sempre hem recurrit per a tot, en lo bo i en lo mal i les mares ¿qué no hauràn fet pels seus fills? Han fet de tot, feren lo que feren o foren lo que foren.

Ab la seua festa, Mare de Déi i Mares dels Desamparats, i dels no Desamparats, de tots, es la festa també hui de les mares, que son amparo i amparadores dels seus fills, per lo meravelloses que son, com explicava yo en la dedicatoria del meu ultim llibre sobre la Mare de Déu dels Desamparats, Patrona de Valencia i el seu Regne.

Baltasar Bueno

• 
  Todas las palabras
  Alguna palabra
  Frase entera
  

• RSS 0.92 | RSS 1.0 | RSS 2.0 | Atom